Al mig de Mondragó, a menys de 1000 metres del mar

Sa Cova és una finca situada al mig del Parc Natural de Mondragó, al sud-est de l'illa de Mallorca, dins del terme municipal de Santanyí.

En aquest ENTORN NATURAL, a menys de mil metres del mar, hi ha una casa acollidora, no molt gran, on viure-hi bé fins a sis persones.

Construïda a la garriga, té un jardí ple de flors, de plantes crasses, palmeres... i també una piscina. A les nits, llueixen les estrelles i, si pares orella, se sent la remor del mar proper.

dimarts, 16 de juny de 2015

Porto Petro



D'antic port comercial a port d'oci
Des de el segle XV fins a fa una mica més de 100 anys, en aquest indret hi havia un petit port comercial. S'utilitzava per a l´exportació de la pedra de Santanyí i la importació de blat. Hi arribà a haver una duana per controlar el comerç marítim, però a finals del segle XIX perdé la seva funció comercial i quedà reduït a port de pesca.

Actualment, la majoria d'embarcacions amarrades a Porto Petro estan destinades a l'oci. Des de Porto Petro parteixen embarcacions que fan excursions per la costa i arriben fins al Parc Natural de l'arxipèlag de Cabrera

La urbanització s´inicià al principi del segle XIX i el 1959 va començar la transformació turística del nucli amb l´edificació de l´hotel Nereida i la construcció del Club Mediterraneé dos anys més tard.

El parc natural de Montdragó

El Parc Natural de Mondragó està situat al sud-est de la illa de Mallorca i pertany al municipi de Santanyí. El 1992 un conjunt de 785 hectàrees van ser declarades Parc Natural, és a dir, zona especial de reserva de vegetació i fauna. Podríem dir que es tracta d'un conjunt de barrancs amb i cales (s'Amarador, la Fons de n'Alis...), amb una abundant vegetació.

Sa Cova es troba al bell mig del Parc Natural de Mondragó

Nom: PARC NATURAL DE MONDRAGÓ
Localització: AL Sud-est de la illa de Mallorca
Municipis: Santanyí
Superfície:785 ha
Altitud màxima:57 m
Formacions més importants: Penya-segats litorals, savinars costaners, comunitats de zones humides, garriga mediterrània, pinedes i conreus tradicionals de secà.



RÈGIM DE PROTECCIÓ
  • Àrea Natural d'Especial Interès (Llei 1/91 del Parlament Balear)
  • Parc Natural(Decret 85/92, de 18 de novembre, del Govern Balear)
  • Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA, Directiva 79/409/CEE)
TERME MUNICIPAL
Santanyí
SUPERFICIE DEL PARC
765.69 ha.
SUPERFICIE PROPIETAT CAIB
95ha.
PERIMETRE DEL PARC
12.079m.
PERIMETRE DE LA COSTA
5.572 m
EXPLOTACIONS AGRÀRIES
693 parcel·les (430 ha. aprox.)
SUPERFICIE DE GARRIGA
300 ha. aprox.
ALTITUD MÀXIMA
57 m
ACCESSOS AL PARC
Carretera C717
Carretera 610-2
CENTRE D'INFORMACIÓ
Ctra. Cala Mondragó s/n 
07691 s'Alqueria Blanca
Tel. 971 18 10 22 Fax. 971 18 14 69
CENTRE D'INTERPRETACIÓ I/O INFOMACIÓ
Carrer de Can Llaneres, 8
07650 Santanyí
Tel. 971 64 20 67 Fax 971 64 21 30

ADMINISTRACIÓ GESTORA
Conselleria de Medi Ambient
Direcció General de Biodiversitat

INFORMACIÓ

La zona està configurada majoritàriament per calcarenites  que formaven part d'esculls miocènics, disposats horitzontalment. Sobre aquests materials es troben, de forma localitzada, formacions quaternàries de terra vermella (a causa de l'alt contingut  en òxids de ferro). Al fons dels barrancs i llacunes hi ha formacions al·luvials que configuren dipòsits fangosos i pantanosos. I en el litoral s'aprecien acumulacions corresponents a platges fòssils plio-pleistocéniques, i al fons de les cales dipòsits de sorra que configuren petites dunes.

El Parc de Mondragó està enclavat en una de les zones de major cant d'ocells de Mallorca. Té un clima semiàrid amb una mitjana anual de 16.9ºC i una mitjana anual de precipitacions de 450 mm.


LA FLORA I LA VEGETACIÓ

Mondragó presenta una varietat de paisatges en la qual destaquen les següents comunitats:

- La garriga de acebuche i savines costaneres:
La garriga de acebuche (també coneguda amb el nom de maquia) s'estén en Mondragó seguint la costa, especialment en la part més rocosa. Compte amb les següents espècies acompanyants principals: el pi, el lentisco -mata-, la jara -estepa- i la labiérnaga - aladern de fulla estreta -.
És una formació vegetal molt important en les illes, ja que ocupa una gran part del territori natural i està perfectament adaptada a les condicions climàtiques mediterrànies, amb una sequedad estiuenca molt llarga i intensa.
Aquest enclavament de la costa mallorquina es caracteritza per ser ric en un arbusto, la sabina, la qual se situa sempre pròxima al mar.
La savina és originària de la zona mediterrània, encara que també es troba a les illes de Madeira i les Canàries i a l'oest d'Arabia. A totes les illes Balears hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxonomistes com a varietat) Lycia.
És una planta molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins els 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.
Pot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc de vegades és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca).
La destrucció que ha patit en els últims anys el litoral en les Balears i, en general, en el Mediterrani occidental, ha obligat a protegir els últims reductes de sabinar costaner existents i a incloure l'espècie en el Catàleg balear d'espècies vegetals amenaçades (amb la qual cosa es protegeix legalment).
- Les comunitats de zones humides
La maquia o garriga de acebuche. És freqüent que en el Mediterrani es comporti com una etapa de substitució del encinar. En les illes amb aridessa acusada, com és el cas de Cabrera, es considera que aquest tipus de formació constitueix la vegetació climàtica, o sigui, l'etapa més madura pròpia de la zona. En qualsevol cas, els sabinars de la illa dels Conills poden ser el més semblant al que va deure ser la cobertura vegetal primigènia de l'arxipèlag.

Actualment, la vegetació dominant és aquesta maquia mediterrània, espessa i amb plantes resistents als llocs secs. Destaquen les poblacions de lentisco, sabinas, oliveres, aladiernos, lechetreznas i de l'endèmic llampúdol bord. En els llocs bastant rocosos i exposats als vents, en la illa major, es formen petits boscos de boj, una espècie antigament molt utilitzada per la qualitat de la seva fusta.

Els sabinars, propis també d'aquesta garriga, presenten una umbelífera molt gran (les tiges arriben fins els 2 m d'altura), la canyaheja, rara a Mallorca però relativament freqüent en el Parc, especialment en la illa dels Conills i en la illa gran.
Són les comunitats més valuoses del Parc, per la seva escassesa en el litoral de Mallorca. El herbazal de Ruppia marítima es troba en les aigües salobres de s'Amarador i de sa Font de n'Alis. Les salicornies, amb les seves diferents varietats, creixen en els voltants de les dues llacunes. El carrizal, que conté una considerable població de carrizo comú i alguns peus de enea, envolta completament en estany de s'Amarador; en sa Font de n'Alis el carrizo és escàs.- El encinar: En la meitat del barranc de s'Amarador es troben restes de encinar. Aquest tipus de bosc està molt fraccionat actualment i gairebé sempre s'arracona en torrents o paratges protegits i un poc humits. A més de l'alzina, podrà veure també espècies acompanyants com el lligabosc, el majuelo - cirerer de Betlem- o la esparraguera d'ombra.
ELS ROQUEDALS MARÍTIMS


Al llarg de la costa mallorquina vam trobar aquest ecosistema particular, caracteritzat per unes condicions ambientals molt definides. El substrat rocós i, sobretot, la influència del mar, fan que les roques i penyals litorals es cobreixin de plantes que es disposen segons la seva resistència als vents carregats d'aigua salada. En alguns llocs, els arbustos adopten una forma molt característica "en bandera", resultat que els rovells apicales, més exposades, es van cremant amb els vents salobrenys i creixen només les branques de la part posterior de la planta, la qual cosa li dóna un aspecte inclinat. Les plantes més properes a l'aigua són molt específiques i moltes d'elles tenen en les fulles i les tiges mecanismes especials d'evacuació de les sals. L'índex de endemicidad d'aquests llocs és molt alt. Les "siemprevivas" i els socarrells són bons exemples d'això. Algunes espècies tenen àrees de distribució tan petites que són exclusives d'una caleta o d'uns pocs metres de roquedal. El hinojo marí, altra planta que viu sempre pròxima al mar, és apreciada en la illa perquè és comestible. Amb ella es fa una espècie de conserva en vinagre destinada a acompanyar determinades menjars.
ALTRES FORMACIONS VEGETALS


- La garriga de lavanda i brezo:
No és en Mondragó una comunitat freqüent, ja que només es troba en els llocs més escarpats dels barrancs. Les espècies presents són la lavanda, el brezo i el romaní.

- La vegetació dunar:
Es troba principalment en la platja de s'Amarador, on hi ha una major extensió de sorra. Sense trobar una estructura dunar bé desenvolupada, en el Parc de Mondragó podem observar algunes espècies pròpies dels llocs sorrencs, com el card marí, la azucena de mar i la manzanilla bastarda.

La Fauna
No existeix un inventari exhaustiu de la fauna del Parc, però una primera aproximació fa que ens adonem que el grup faunístic majoritàriament representat és el de les aus, amb més de 70 espècies catalogades. Una bona part d'elles són aus migratòries pròpies de zones humides. Esporàdicament es posen prop de les llacunes exemplars d'àguila pescadora, procedents probablement de Cabera. L'observació d'aus marines com el cormorà monyut, la gavina de Audouin i la gavina comú és habitual des de qualsevol punt d'aquesta costa. En els penyals del Estret del Temps, es troben la tòrtola comú, el vencejo pàl·lid, la curruca sarda i la bisbita campestre. Els mamífers més rellevants són l'estarrufo, la jineta, la comadreja i el liró careto -rata cellarda-. També es coneix una espècie de rata pinyada d'interès: la rata pinyada de cua llarga. La fauna de les basses i estanys és destacable: es troben la culebra d'aigua, el gripau verd, i peixos com els mújoles i les anguilas - almenys en la Font de n'Alis hi ha exemplars de gambusia-.

S'ha constatat la presència d'alguns escarabats de la família dels tenebriónidos endèmics de les Illes Balears. Altres espècies presents són la salamanquessa, el dragonet i la serp de terra. La tortuga de terra està extingida en la zona de Mondragó, però des de 1985 s'estan alliberant exemplars dintre d'un projecte de reintroducció de l'espècie.

Costes del Parc de Mondragó, A la fotografía podem apreciar les aigues cristalines que aporta al paisatge la costa de les zones de Mondragó.

Paisatges de Mondtragó, A més de les meravelloses aigues, no es pot deixar sense esmentar el paisatge que bordetja la zona costera.


El Parc Natural de Mondragó, està situat a la costa sud-est de Mallorca, en les marines de Llevant, dins el terme municipal de Santanyí. Aquest espai verd, que fou declarat Parc Natural el 18 de novembre de 1992, després de les manifestacions populars en contra de la construcció d´un centre turístic a n´aquest indret. Té una superfície de 785 hectàrees, de les quals 95 són propietat pública i les 690 restants estan en mans privades. L´objectiu principal del Parc és la conservació integra del patrimoni natural.

La vida vegetal, representada per diferents espècies de gran interès ecològic, en aquest entorn natural, constituït principalment per barrancs oberts, torrents, platges i petits sistemes de dunes. Les manifestacions botàniques que creixen en les dunes són principalment el card marí, la sempreviva, el timó mascle, la violeta i el lliri de mar. Als penya-segats costers, a pesar de les dures condicions del terreny rocós, dels forts vents i les concentracions de sal, s´hi poden contemplar exemplars de fonoll marí, llentiscle (arbust perenne i aromàtic), savina o romaní. A les zones més humides i ombrívoles del torrent de S´Amarador i de la cala anomenada Ses Fonts de n´Alis creixen les alzines, la mareselva, el galzeran, l´esparreguera borda i un llarg etcètera d´arbustos. A més, hi creix el tamarell, la brossa fina, les algues caràcies i espècies del gènere Chaetomorpha. Un altre dels paratges més importants del parc és el constituït per la garriga, on hi ha nombrosos exemplars d´ullastres, pins mediterranis, alguns garrovers, estepes negres, i fins i tot orquídies. D´altra banda, els camps de cultiu també ocupen una gran part de la garriga, s´hi planten arbres fruiters com ametllers, figueres i gramínies.

Quant a la fauna d´aquest entorn resulta molt variada, ja que hi conviuen mamífers, amfibis, reptils i nombroses aus; tanmateix, hi ha una certa pobresa d´espècies d´origen marí, on només és possible trobar anguiles i uns quants peixos. No obstant, hi ha molts rèptils i amfibis, com el gripau verd, la granota comuna, el dragó, la tortuga i la serp de garriga. Els mamífers més comuns són l´eriçó, que es refugia als pinars i als límits dels conreus, el conill de bosc, la llebre, la rata cellarda i la mostela, entre d´altres petits exemplars. Les aus juguen un paper fonamental al Parc Natural de Mondragó, on la diversitat d´ambients fa possible que diferents tipus d´ocells hi nidifiquin sense perill. Àguiles peixeteres, falcons, perdius comunes, tórtores i puputs són algunes de les aus que troben refugi a Mondragó.

Itineraris

El Parc Natural de Mondragó ofereix la possibilitat de conèixer tots els racons a través de quatre itineraris, que permetran al visitant contemplar des d´elements típics de l´arquitectura tradicional fins a panoràmiques d´excepcional bellesa. Per cada un es necessiten entre 25 i 40 minuts per completar-se.

La primera ruta es un camí ascendent que arriba fins al caló des Burgit, travessant la garriga i el savinar. Val la pena realitzar aquest trajecte perquè des del mirador es pot contemplar una meravellosa vista dels penya-segats costers.

El segon recorregut ens condueix a través d´un sender, que puja pel vessant d´un barranc, fins al mirador de Ses Fonts de n´Alis, situat al voltant de l´estanyol de Ses Fonts. Al llarg d´aquest periple es poden admirar la fauna i la flora comunes de la zona humida.

El tercer recorregut, conegut com el d´explotació natural, ofereix l´oportunitat de conèixer importants restes arqueològiques com les d´una antiga sitja, els d´un forn de calç i el Caló d´en Perdiu, on es pot observar el savinar coster i la comunitat vegetal dels penya-segats. Si tornem al camí principal i baixem cap a S´Amarador, a l´esquerra hi ha el sender que arriba fins a l´observatori d´aus, des de on és possible apreciar alguns exemplars que habiten el Parc.

El quart itinerari comença a la platja de S´Amarador i continua per un camí que travessa un petit cultiu i deixa a l´esquerra un conjunt de cases. A prop, hi ha les restes d´una antiga sínia i un pou. Des de les cases mencionades abans, parteix un altre sender que puja en un suau zig-zag fins a la barraca de Can Biga. El recorregut, que continua vorejant i deixant al darrera el petit cultiu, arriba a una altra barraca, on hi ha una espècie d´abeurador o viver de tortugues.

Com arribar-hi?

S´ha d´agafar la carretera de Palma de Mallorca a Santanyí (PM-717). El camí cap al Parc Natural està clarament senyalitzat des de Santanyí, s´Alqueria Blanca, i des de la carretera cap a Cala Figuera.

El Centre d´Informació del Parc Natural està al costat de l´aparcament de ses Fonts de n´Alis. Les seves hores d´obertura són de dilluns a diumenge des de les 9:00 h fins les 16:00 h. El número de telèfon és: 971 181 022. En el Centre d´Informació hi ha tres exposicions; La Geologia de Mondragó, Les Fortificacions defensives de la Costa, i Edificis rurals de la Mediterrània. Es poden fer visites guiades amb instructors ambientals, per grups de vint persones sempre que es reservin amb al manco 12 dies d´antelació. Hi ha dues visites diferents; Mondragó viu i Mondragó per tothom.

En el Parc Natural, al costat del Centre d´Informació hi ha dos hotels, dos bars i un restaurant.

Platges de Mondragó

S´Amarrador; Aquesta platja verge pertany al Parc Natural de Mondragó, amb 160 m de llargada per 50 m d´amplada. Té una arena de textura fina i està envoltada per un bosc de pins, amb algunes dunes cobertes de vegetació a la part del darrera, en un entorn natural. A la dreta de la costa hi ha una construcció tradicional, utilitzada pels pescador per mantenir-hi les seves embarcacions i estris de pesca. El camí per arribar al Parc Natural de Mondragó, està ben indicat a les poblacions dels voltants com Santanyí, s´Alqueria Blanca i Porto Petro. A mesura que ens anem acostant al parc, les senyals ens indiquen el camí cap a la platja de s´Amarrador, seguint la carretera al final es troba una àrea d´aparcament. Una altra manera d´arribar-hi, és caminant els 400 metres del passeig al costat de la mar, que parteix de la platja de Sa Font de n´Alís, on hi ha el centre de recepció del parc.

Sa Font de n´Alís té una fina arena blanca amb 75 m de llargada per 50 d´amplada, amb una àrea humida a la part de darrera la platja. A pesar d´estar dins del Parc Natural de Mondragó, aquesta no és una platja completament verge, amb algunes construccions, com un hotel i un restaurant. Aquí és on es troba el centre d´informació del parc, amb un pannell on es mostres els diferents ecosistemes, la flora i la fauna trobades a n´aquest indret. També hi ha alguns itineraris ben senyalitzats. Prop de la platja a l´esquerra, hi ha una àrea d´esbarjo a l´ombra, on hi ha alguns jocs pels nins, amb taules i bancs per menjar. El camí cap a la platja verge de s´Amarrador, parteix al costat dret de la platja. Per arribar-hi, s´han de seguir les mateixes indicacions que per anar a s´Amarador, les senyals indiquen el camí cap a Sa Font de n´Alís, amb una àrea d´aparcament al final de la carretera. Un tren turístic fa el camí des de Cala d´Or fins a la platja.
Serveis; Un restaurant, dutxes, hamaques, ombrel·les i velomars per llogar.

Caló des Burgit; Aquesta platja verge és la darrera inclosa dins el Parc Natural de Mondragó, allunyada del turisme de masses en un entorn natural, envoltada per un bosc de pins i penya-segats baixos. És una petita cala de 18 m de llargada per 15 m d´amplada. Hi ha algunes parets de pedra al llarg del costat esquerra de la costa, formant una sèrie d´escalons limitant l´accés a una propietat privilegiada amb una casa. Per arribar-hi s´ha d´anar cap al Parc Natural de Moddragó allà on hi ha el centre d´informació, a la platja de Sa Font de n´Alís. Abans d´arribar-hi, la carretera es bifurca i s´ha d´agafar la primera desviació de la dreta cap a la platja de Sa Barca Trencada. Tan aviat com s´arriba als hotels, s´ha de continuar passant pel costat de Sa Barca Trencada, fins que s´arriba a una espècie d´aparcament a l´ombra. Des de on es partirà per arribar a la platja, seguint els 300 metres d´un caminoi que transcorre entre pins.

Per què es diu Sa Cova Foradada?

Sa Cova Foradada, aquest és el nom de la finca i de l'entorn

També és el nom que s'ha utilitzat per anomenar la família de la meva mare. El meu avi era En Pep de Sa Cova Foradada, un pagès que cultivava el tros amb més pedres que terra. Les parets seques són el resultat d'arrancar les pedres al tros per poder sembrar-hi un ametller, un garrofer o una figuera.

Per tant, els garrofers són centenaris i les figueres filles d'antics arbres desapareguts.

El camí que va des de la carretera a la casa està ple d'ullastres (oliveres bordes). Al tros hi ha sembrades unes quantes oliveres.

La casa actual, pensada per la meva mare, s'ha construit durant anys, poc a poc.  Mumare era una constructora i cada cop que anava a Mallorca hi trobava coses noves, palmeres (n'hi ha una seixantena), bugambíl·lies, ubiscus, cactus (n'hi ha una vintena de varietats, o un emparrat de ceps (fulles i raïms) que donen ombra davant la casa. Al costat hi ha la piscina rodejada de jardí i de plantes autòctones.

4) Fa uns 10 anys es va declarar Parc Natural i, des d'aleshores, s'ha desenvolupat la fauna autòctona (conills, llangardaixos, i una gran varietat d'ocells). Espai tranquil i, alhora, a pocs minuts del Port de Porto Petro que encara es manté bastant conservat amb l'estil mallorquí, es aconsellable el Restaurant "La Caracola" que fa menus de dilluns a divendres per per 8 euros, està davant del Port i la relació qualitat preu és bona. Des de Porto Petro es pot anar a Cala D'Or on hi ha tot tipus d'oferta turística i, alhora, a l'entrada, un Eroski amb preus acceptables.

5) Des del terrat de la casa es pot observar una gran part del Parc Natural "Mondragó" conformat per "marina" i es veu clarament el Torrent (on hi ha coves) que condueix a Cala Mondragó (a un Km) de la casa. Al terrat es accessible per una escala exterior practicable des del porxo de la casa, es un bon lloc per torrar-se de valent. Al jardí hi ha llocs on es pot trobar sempre ombres per relaxar-se, llegir i/ o escoltar la natura. El conjunt està pensat combinant petites comoditats tot considerant el que era en temps passats. Les columnes (per exemple) revestides de pedretes com ho feia en Gaudí. Hi ha pedres grosses (tretes del tros) al voltant un passeig envoltat de palmeres, els detalls volen ser una de les característiques de la casa.